Cada nit, 117 dones dormen als carrers de Barcelona.
Elles arriben en pitjors condicions que els homes només pel fet de ser dones: la societat les situa en desavantatge, són víctimes de violència, senten por i inseguretat constantment i, a més, es veuen més afectades que els homes pels estigmes socials. Moltes, es tornen invisibles a més de ser invisibilitzades per la societat que les rebutja i ignora.
A ASSÍS centre d’acollida l’any 2018 es van atendre 220 dones, un 41% més que l’any anterior. Els indicadors europeus ens alerten d’un creixement del nombre de dones que pateixen exclusió residencial. A França, s’ha detectat un increment del 22% de dones que demanen habitatge d’emergència entre l’any 2015 i 2016. A Anglaterra el percentatge de dones dormint al carrer és d’un 14% i a Irlanda a 2019 les dones ja són 4 de cada 10 en els serveis d’emergència destinats a persones sense llar. A Barcelona també s’observa aquesta tendència. Segons la informació del Servei d’Inserció Social Medi Obert de l’Ajuntament de Barcelona, el 2018 es van detectar 329 dones pernoctant al carrer (13.42% del total).
Malgrat quantitativament les dones obligades a viure en espais públics continuen sent una minoria, en termes absoluts podem observar un increment del 60% en 10 anys.
GEMMA / Juan Lemus (C)
Malgrat les dones estan més vulnerabilitzades, tenen més capacitat de consolidar xarxes de suport i de mobilitzar recursos personals i per aquest motiu arriben més tard a viure situacions de carrer. En tot cas, a les dones els afecten altres formes de sensellarisme que estan profundament invisibilitzades.
Parlem de dones que viuen en habitatges insegurs, inadequats o en habitacions de relloguer que avui poden pagar però demà no. Dones que a canvi d’un sostre pateixen situacions d’explotació laboral, sexual i relacions d’abús. Dones que es veuen obligades a “ocupar” el sofà de familiars, amics i coneguts i fins i tot dones que inicien o mantenen relacions tòxiques per no acabar al carrer.
D’aquestes realitats amagades pràcticament no disposem d’informació. A Barcelona només es recullen les dades d’habitatge insegur o inadequat de les persones que reben el suport de les entitats o administracions, però és només una mínima part del que segurament suposa el sensellarisme ocult.
Dormir al carrer és “la darrera fase” d’un procés llarg de pèrdues i privacions. Segons les dades de l’enquesta de perfil d’ASSIS (2018) les principals causes del sensellarisme femení estarien relacionades amb ruptures sentimentals (33%) i violència de gènere (17%).
Generalment han patit un seguit de circumstàncies al llarg de la vida que han condicionat fortament la seva història (el 52% ha patit agressions físiques en l’edat adulta, el 32% agressions sexuals, el 56% violència de gènere i el 48% ha efectuat algun intent de suïcidi[1]).
Per sobreviure posen en joc estratègies que poden arribar a ser molt extremes (explotació laboral, sexual, dependència econòmica de parelles tòxiques…etc). Això sumat a que les dones hem estat socialitzades per desenvolupar funcions de cures en l’àmbit domèstic fa que no poder sostenir el benestar especialment dels fills/es creï problemes d’autoestima i identitat[2].
Tot plegat porta implícit un desgast i un deteriorament físic, emocional i psicològic molt fort. La resignació, la frustració i el sentiment de fracàs s’afegeixen a unes motxilles personals que cada cop pesen més.
Quan les situacions de precarietat es cronifiquen en el temps o quan aquestes dones arriben a una situació de carrer ho fan en pitjors condicions en tots els sentits (salut física, salut mental, deteriorament sòcio-relacional, sòcio-econòmic, psicosocial…etc).
A més, a aquestes dones els hi afecten un seguit de factors de risc pel simple fet de ser dones. La societat les situa en desavantatge pràcticament en tots els àmbits; pateixen més situacions de violència ; viuen en un estat permanent de por i inseguretat i els afecten molt més els estereotips i l’estigma social, motiu pel que generalment els hi acompanyen sentiments de vergonya i culpa que fa que no només estiguin invisibilitzades sinó que moltes vegades elles mateixes vulguin ser invisibles.
1] ‘Situación, necesidades y procesos de cambio de las mujeres en situación de sin hogar’ Dra. Sonia Panadero, UCM. 2016 https://idus.us.es/xmlui/handle/11441/51814
[2] Mujeres sin hogar: aproximación teórica a una situación de desprotección, vulnerabilidad y exclusión. Mireia Díaz Farré 2014. https://www.icps.cat/archivos/CiPdigital/cip-i9diaz.pdf?noga=1
PILAR / Cèlia Atset
La invisibilització és també una forma de violència estructural. Els serveis estem preparats per atendre un 90% d’homes, motiu pel que estem profundament masculinitzats tant metodològica com estructuralment: no hi ha espais de seguretat per a dones (no mixtes).
L’obsessió de les dones que viuen al carrer es trobar espais segurs i quan arriben als recursos per a persones sense llar es tornen a trobar amb espais on fonamentalment hi ha homes. Aquest fet pot crear malestars específics on sense voler-ho reproduïm hostilitats. A més, rebre un acompanyament intensiu i continuat i recuperar xarxes socials són els factors protectors més valorats per elles[1]. Aquestes necessitats, que es donen en serveis masculinitzats i saturats, sovint queden diluïdes entre la voràgine de la quotidianitat per falta de professionals específics i de temps.
[1] Mujeres Sinhogar de la ciudad de Barcelona: resiliencia y trabajo social. Mireia Díaz Farré 2014
Aquest esforç d’anàlisi ens ajudarà a definir polítiques socials no només més eficaces i eficients sinó també més respectuoses i de major qualitat.
Reconeixent d’aquesta manera les particularitats que presenten les dones en situació de carrer.
Dotar-les de recursos per donar cobertura a les seves necessitats principals.
Reconeixent el caràcter multi-causal i dinàmic d’aquest fenomen a partir de l’articulació de xarxes col·laboratives entre tots els agents implicats.
Com a col·lectiu especialment vulnerable i plantejar recursos residencials i asistencials des de l’equitat.
En les particularitats que presenten les dones sense llar i en perspectiva de gènere
Facilitant entorns de seguretat i intimitat
Les dones en situació de sensellar formen part d’un col·lectiu molt ampli. Cal poder oferir una atenció integral capaç de donar resposta als diferents moments i punts de partida incorporant com a mínim tres dimensions: la clínica (salut física i psicológica), la social (autonomía de decisió, de gestió del temps i económica) i la relacional/emocional.
Reconeixent i identificant els impactes que produeixen les desigualtats de gènere en les persones. Això implica, considerar part del malestar de les dones com a conseqüència de les desigualtats i de les diferents formes de violència a les que han pogut estar exposades.
Això implica la creació d’espais que afavoreixin la vinculació i la recuperació de la confiança oferint capacitat d’acció i agència (poder de decisió) com a formula per treballar la autoestima, la capacitat individual, la capacitat de relacionar-se de forma positiva, de planificar i de tenir influència en els esdeveniments (expectativa).
